Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1r Batxillerat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1r Batxillerat. Mostrar tots els missatges

NADA

Nada és el títol de la lectura que hem treballat durant el primer trimestre a les classes de llengua castellana de 1r de batxillerat.

Nada és la primera novel·la de l'autora Carmen Laforet i una de les obres més importants de la literatura del segle XX. Traduïda a l'anglès, és una de les obres més comentades a les universitats de literatura dels Estats Units. La novel·la narra les dures vivències de l'Andrea que, amb 18 anyets, viatja de Canàries a Barcelona on s'instal·la a casa d'uns familiars al carrer Aribau. La situació de postguerra es reflexa en el deteriorament tant de la família com de la casa i l'Andrea haurà de conviure amb tot això; així, la ciutat es converteix en un espai de calma i reflexió. 

La ciutat, Barcelona! Les professores del departament de llengua castellana, apassionades de la literatura i captivades per l'obra de Laforet, no podíem deixar passar l'oportunitat de fer la ruta literària que ens oferia la Marga de coneixerbcn.com i conèixer tota la història que hi havia darrera de cada racó de la ciutat i que tant havia enamorat a l'Andrea/Carmen Laforet. 

La ruta va durar un parell d'horetes que es van fer molt curtes i vam xalar moltíssim. La Marga ens va explicar tantes curiositats que desconeixíem de la ciutat i que estaven tan estretament relacionades amb l'obra que ens vam quedar amb les ganes de repetir l'experiència!

Vam començar la ruta al paranimf de la Universitat de Barcelona (Plaça Universitat), ens vam apropar al portal del pis del carrer Aribau, vam caminar pel Raval, vam entrar al pati de CCCB i vam esquivar als skaters del MACBA. Finalment vam acabar a la Catedral. 


De camí cap a Barcelona vam aprofitar les hores al tren per fer un repàs a la novel·la gràfica



Claustre de la UB



Jardins de la UB, on Andrea es trobava amb els seus companys i companyes.





Portal del pis de la família materna d'Andrea al carrer Aribau.



Plaça del Pi.



Carrer de les Ramelleres 
 (El carrer és famós arreu de Barcelona per què hi havia la Casa de la Maternitat, depenent de la Casa de la Misericòrdia, fundada al darrer terç del segle XIV, i que actualment acull a part de les oficines de la seu de districte de Ciutat Vella. En aquest espai s’hi abandonaven els nens orfes de Barcelona i rodalia, fills il·legítims o bé fruit d’embarassos no desitjats. Els nens eren abandonats en un torn de forma anònima, i les mares que els abandonaven podien fer una almoina o donació a les monges de la Casa mitjançant una petita obertura destinada a fer els donatius per la cura i manutenció dels infants.)

Veieu el forat rodó que hi ha a la paret d'aquesta fotografia? Aquí és on es deixaven els bebès que les mares no podien cuidar ni alimentar. Veieu el forat petit? és on deixaven l'almoïna.



Porta de la Catedral de Barcelona.

Jheynifer Proença, poetisa



Tu pupila es azul, y cuando ríes...


Tu pupila es azul y, cuando ríes,

su claridad süave me recuerda

al trémulo fulgor de la mañana

que en el mar se refleja.

Tu pupila es azul y, cuando lloras,

las transparentes lágrimas en ella

se me figuran gotas de rocío

sobre una violeta.

Tu pupila es azul, y si en su fondo

como un punto de luz radia una idea,

me parece en el cielo de la tarde

una perdida estrella.



Publipoema


Tus ojos fanáticos quedan, al ver

la claridad süave que recuerda

al trémulo brillo de nuestro Brasil

que en el cielo refleja.



Tus ojos fanáticos quedan, al ver

la límpida agua de la ribera

que habita en la Baía dos Porcos

que sobre ellas hay piedras.



Tus ojos fanáticos quedan cuando

un punto de luz radia una idea

en tu estupenda mente cuando opina

de viajar en Satena.

Juan Francisco Campallo, poeta



Vida de dama

Si el hombre pudiera decir
A Lo que ama, a esa dama
Podría él hacerla sentir
Lo que realmente es vivir.


Messi

Que sea un sueño
Y él se haga dueño
Dios le dió a Messi
Su ansiado mundial
Lo que sucedió en Catar
Hoy se va a celebrar


Tu pupila es azul

Tu pupila es azul y, cuando ríes,
Se intuye tu sonrisa Vitaldent.
De ti emerge una luz halógena
Que ilumina mi ser.

Víctor Sanchez Gabarron, poeta



Hay días malos
Y días buenos,
Donde pasamos aquellos momentos
Que al recordarlos me dan escalofríos
Y sobretodo te echo de menos


Hay días malos
Y días buenos
Donde al recordar nuestros tiempos
A los cuatro vientos,
Te echo de menos

Joan Muñoz de la Paz, poeta

   
Número 1

No quiero llorar,
pero no lo puedo aguantar,
haber si algún día,
esto lo podré superar.


Me hará pensar,
o también reflexionar,
a ver si este bachiller,
voy a tener que dejar.


Número 2

Hay días malos
en los que lloraría
pero hay días buenos
en los que reiría.

Pero esos días,
en los que feliz sería,
a veces en mi mente,
se cuela un pensamiento que llorar me haría.

Miseriae et tristitiae

Miseriae et tristitiae


 Me fluye dentro una gran tristeza

Que forma un río en el que me he ahogado

Intenté salir a nado, pero,

Estoy cansado

Días en que los deseo hierven

Días en que marchan las Virtudes

Días que nacen de un charco

Días fatales.

Al galope llegan los males,

El río de sangre se desborda

Al son de flechas de desdicha,

Como horda.


Álvaro Navarrete

1r de BAT

Haiku

Els alumnes de 1r de BAT de la matèria Creació literària ens han fet arribar aquests Haikus per a que els compartim amb tots vosaltres, què us semblen?









Però sabeu Què és un Haiku?

L'haikú (俳(hai)句(ku)) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.

És un poema breu, té 3 versos (ratlles) de 4-6-4 síl•labes (comptant amb la mètrica catalana).

L’última paraula de cada vers ha de ser plana o esdrúixola (no pot ser aguda). Hi ha autors que no respecten aquesta norma.

No té rima.

Està escrit en present.

Normalment parla de temes de la natura: les estacions de l’any, el mar, el cel, les plantes, els ocells...

Prové del Japó.

Matsuo Basho va ser el primer poeta que en va escriure (segle XVII).
Ell va dir que un haikú és senzillament el que succeeix en un lloc i en un moment donat.
La seva poesia va aconseguir renom internacional, i al Japó molts dels seus poemes es reprodueixen en monuments i llocs tradicionals.

La vella bassa. Les gotes d’aigua,
Una granota hi salta. pluja de primavera,
El so de l’aigua. pels arbres llisquen.

En català els primers introductors dels Haikús van ser l’Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d’Arinsal, de 1981 i en Llorenç Vidal.

M'obro a les coses
que vénen, pelegrines,
sense certeses. (Agustí Bartra)


Darrere el vidre
els arbres nus esqueixen
el blau de l’aire. (Llorenç Vidal)


També en va escriure en Miquel Martí i Pol, en Salvador Espriu.

Lleu, s’insinua
a llevant una ratlla
de llum molt tènue. (M.Martí i Pol)


Els buits immensos
del no-res ens esperen
per engolir-nos. (S.Espriu)


Els haikús, encara que semblin senzills, són poemes complerts i sempre ens volen dir “alguna cosa més” que el significat de les paraules que el composen. El lector ha de procurar trobar-hi sensacions o emocions en aquestes formes tan breus i concentrades de poesia.



FONT: https://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7002752_2572/llibre/index.php?section=6&page=1

Recomanacions literàries dels alumnes de 1r de BAT