Ressenya del Club de Lectura de 2n d’ESO: Gauditronix

El passat dimecres 4 de febrer, es va celebrar una nova trobada del club de lectura de 2n d’ESO, dedicada a l’anàlisi i debat de la novel·la Gauditronix, de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra.

La lectura d’aquesta obra va ser proposada per les professores de tecnologia, ja que connecta amb interessos propers a l’alumnat, com el món dels videojocs i els avenços en genètica, alhora que introdueix elements culturals i històrics.

La novel·la narra la història d’en Hiro, un jove de disset anys d’origen japonès que viu a Londres i que comença a patir malsons recurrents en què sembla quedar atrapat dins d’un videojoc immersiu. En la seva recerca per entendre què li està passant i trobar una solució al seu problema, el protagonista emprendrà un viatge que el portarà fins a Barcelona, on descobrirà la figura de Gaudí i viurà experiències decisives.

Durant la sessió, l’alumnat va compartir impressions diverses sobre la lectura. En general, van coincidir que es tracta d’un gènere diferent del que estan habitualment acostumats a llegir, fet que va suposar un repte interessant. Tot i que els capítols breus facilitaven una lectura àgil, molts alumnes van expressar que aquesta estructura els havia semblat insuficient per desenvolupar amb profunditat algunes escenes i personatges.

D’altra banda, les escenes d’acció i els moments més intensos de la trama van ser especialment valorats, així com els girs argumentals i els elements de suspens. A partir d’aquests aspectes, es va generar un debat enriquidor sobre les relacions entre els personatges, els passatges més destacats del llibre i, fins i tot, sobre quina podria ser una portada alternativa més atractiva.

La trobada va permetre fomentar l’esperit crític, l’expressió d’opinions argumentades i el respecte per la diversitat de punts de vista, objectius fonamentals del club de lectura. Aquest espai continua sent una oportunitat valuosa perquè l’alumnat s’apropi a la lectura d’una manera activa, participativa i reflexiva.

I si poguessis parlar dels teus llibres preferits amb algú que els està llegint ara mateix?

Tenir amigues amb els mateixos gustos lectors que tu i poder llegir els mateixos llibres alhora és, probablement, un petit privilegi. Poder acabar un capítol i enviar immediatament un missatge a algú dient "PERÒ HAS VIST EL QUE ACABA DE PASSAR?!" és una experiència meravellosa. Però moltes lectores no tenim aquesta sort.

De vegades ens enamorem de personatges, vivim aventures increïbles entre les pàgines d'un llibre i, quan tanquem la novel·la, ens quedem amb una necessitat enorme de parlar-ne amb algú, de comentar aquella escena, de discutir una decisió d'un personatge, de compartir una teoria, de preguntar-nos si algú més ha sentit exactament el mateix que nosaltres...

I és precisament per això que, quan la meva neboda em va recomanar Pagebound, se'm va obrir tot un món de possibilitats.

Vull deixar clar, abans de continuar, que aquest no és un article publicitari. No tinc cap relació amb l'aplicació ni ningú m'ha demanat que en parli. Simplement soc una lectora que ha descobert una eina que li està agradant molt i he pensat que, potser, podria interessar a alguna altra persona de la nostra comunitat lectora.

Parlar d'un llibre... mentre l'estàs llegint

La característica que, per a mi, fa especial Pagebound és molt senzilla: cada llibre té el seu propi fòrum.

Pots escriure comentaris, reaccions, teories o preguntes relacionades amb la lectura i indicar el punt del llibre en què et trobes. Les publicacions es poden ordenar segons el percentatge que portes llegit, de manera que pots compartir l'experiència amb altres persones sense haver d'arribar necessàriament al final del llibre. I aquí és on, personalment, he trobat la màgia. Perquè realment hi ha comunitat (de parla anglesa, cal dir, però això no és més que una gran oportunitat per practicar aquesta llengua).

Abans havia provat altres aplicacions de lectura i, tot i que també tenen moltes coses interessants, sovint tenia la sensació que només era possible trobar converses actives sobre els llibres que estaven de moda en aquell moment. En canvi, a Pagebound m'he trobat amb una cosa que feia temps que buscava: la possibilitat de parlar sobre llibres que potser jo estic descobrint ara mateix, però que algú altre va llegir fa anys. I això, per a una lectora, és meravellós, perquè els llibres no deixen d'existir quan passa la seva novetat editorial. Un llibre pot haver estat publicat fa deu, vint o cent anys i, tanmateix, algú pot estar-lo vivint per primera vegada avui.

Moltes funcions... però el fòrum és el meu preferit

Pagebound té moltes altres opcions que poden resultar interessants.

Es poden deixar valoracions i ressenyes, seguir altres lectores amb gustos similars, organitzar les lectures i participar en diferents activitats de la comunitat. També incorpora una certa gamificació: a mesura que participes i registres les teves lectures pots aconseguir punts i insígnies.

Una de les funcions més curioses són les Quests, que podríem traduir aproximadament com a missions o reptes lectors. Són reptes centrats en determinats temes, gèneres o universos literaris, que permeten descobrir lectures noves, compartir l'experiència amb altres participants i aconseguir insígnies relacionades amb els teus gustos lectors.

Tot això està molt bé i segurament cada persona trobarà les seves funcions preferides. Però, per a mi, el gran punt fort de Pagebound continua sent un altre: poder parlar de llibres. Poder acabar un capítol i entrar al fòrum per comprovar si algú més està igual de sorprès que tu, poder escriure una teoria absurda sobre el que creus que passarà, poder descobrir que aquella escena que t'ha deixat pensant durant dies també ha afectat profundament una altra persona. En definitiva: poder llegir acompanyada, encara que ningú del teu entorn estigui llegint el mateix llibre.

I jo continuo utilitzant StoryGraph

Això sí: descobrir Pagebound no ha significat abandonar les altres eines.

Personalment, encara utilitzo StoryGraph, perquè té una funció que considero especialment útil: ajudar-me a descobrir i ordenar les lectures relacionades amb una mateixa sèrie o univers.

En una ocasió, per exemple, a la biblioteca només tenien els tres llibres principals d'una sèrie. Gràcies a investigar la sèrie a través de StoryGraph, vaig descobrir que existia un quart llibre que no havia estat traduït, així com diversos relats curts oficials relacionats amb aquell univers. I això és una cosa que m'encanta: descobrir que encara queda més món per explorar.

Per a mi, les dues aplicacions cobreixen necessitats diferents. Una m'ajuda especialment a organitzar i investigar les meves lectures; l'altra m'ha permès trobar allò que, de vegades, més trobo a faltar quan llegeixo: algú amb qui comentar-les.

Un últim racó per a les persones que s'enamoren dels universos ficticis

I, ja que estem compartint descobriments entre lectores, no puc acabar aquest article sense mencionar Fandom.

Fandom és una enorme xarxa de wikis dedicats a tota mena de comunitats i universos de ficció. Allà podeu trobar, segons l'univers, informació sobre personatges, cronologies, llocs, objectes i infinitat de detalls que poden resultar fascinants quan acabes una història i encara no vols marxar-ne. En alguns universos també s'hi pot trobar informació sobre relats curts, històries complementàries o altres continguts oficials relacionats amb l'obra.

I si algú més ho prova...

No sé si Pagebound agradarà a tothom tant com m'està agradant a mi. Potser hi ha persones que prefereixen llegir en solitud i tancar el llibre sense necessitat de comentar cada teoria que els passa pel cap. I està perfectament bé!

Però si ets d'aquelles persones que, després de llegir una escena increïble, necessita desesperadament trobar algú i dir-li "Necessito parlar d'això", potser Pagebound és un lloc que val la pena explorar.

I si algú del nostre institut s'anima a provar-la i acaba enamorant-se també d'aquest racó de la comunitat lectora, espero que algun dia ens trobem comentant el mateix llibre.

Susana

Departament de Tecnologia

Cassandra Clare: com vaig acabar tenint una autora preferida

Per primera vegada en la meva vida lectora, tinc una autora preferida.

Això pot semblar una cosa molt normal, però per a mi no ho és gens. Fins ara, quan llegia un llibre, pensava en els autors i les autores només puntualment. I, sincerament, moltes vegades era per queixar-me d'ells. Normalment, quan una història m'agradava, pensava en altres coses: en el gènere, en els personatges, en la trama, en aquell gir argumental que m'havia deixat amb la boca oberta... Però no acostumava a acabar un llibre pensant: "Necessito llegir TOT el que hagi escrit aquesta persona".

Fins que vaig llegir Cassandra Clare. Concretament, els seus llibres de l'univers Shadowhunters. I llavors va passar una cosa nova: no podia deixar de pensar EN ELLA com a autora.

Tanta és la fascinació que m'ha despertat que he necessitat compartir-la amb vosaltres al blog de la biblioteca.

I, per cert, aprofito per recordar-vos una cosa importantíssima: aquest blog també és el vostre espai. Si algun dia voleu compartir un llibre, una saga, un autor o autora, o qualsevol obsessió literària que tingueu, només ho heu de dir. Però avui em toca parlar de la meva.

Per què m'he enamorat de Cassandra Clare?

Us faré una llista. Perquè necessito treure tot això de dins.

1. ELS SEUS EPÍLEGS

A la majoria de llibres trobo moltíssim a faltar un epíleg satisfactori. De vegades no n'hi ha. Altres vegades n'hi ha un, però dura tres pàgines i tu penses: PERÒ JA ESTÀ?

Després de passar centenars de pàgines convivint amb uns personatges, jo NECESSITO saber què passa després. Necessito acomiadar-me'n correctament. Necessito veure que les coses continuen. Doncs bé: la Cassie ho sap.

Els seus epílegs són UNA DELÍCIA. Llargs, generosos i absolutament satisfactoris. I especialment quan es tracta d'un llibre que tanca una saga.

Si heu arribat al final d'una història estimant els personatges, Cassandra Clare no sembla tenir cap pressa per expulsar-vos del seu món. I jo li ho agraeixo profundament.

2. Et dona les escenes que necessites... abans que tu mateixa sàpigues que les necessites

Quan hi ha molts personatges, Cassandra Clare escriu petites escenes en què tenen l'oportunitat de parlar entre ells en privat. Personatges que potser normalment només veiem interactuant dins del grup tenen, de sobte, EL SEU MOMENT.

I sincerament: són escenes que les lectores necessitem. Potser abans no érem conscients que les necessitàvem, però quan una autora et dona aquell moment concret entre dos personatges i penses: "OH. Necessitava EXACTAMENT AIXÒ." I t'adones que sí, que era necessari, que feia falta. I ella sembla saber-ho.

3. Si et planteja una pregunta, et donarà la resposta

Durant la lectura poden aparèixer misteris, preguntes i coses que et fan pensar: "Però per què ha passat això?", "Què significa?", "QUAN M'EXPLICARAN QUÈ ESTÀ PASSANT?". I jo, com a lectora que ha patit amb altres autors i autores, sempre tinc una mica de por, perquè hi ha escriptors que et plantegen una pregunta interessantíssima...i DESPRÉS SE N'OBLIDEN, o no te la responen mai, o l'explicació arriba i no té res a veure amb el que t'havien fet pensar.

AMB LA CASSIE, NO. La meva experiència és que, quan et planteja alguna cosa, acaba encaixant. Les peces van apareixent i les preguntes obtenen resposta. I creieu-me: després d'haver llegit autors que deixen misteris abandonats pel camí, això s'agraeix moltíssim.

4. Encara em continua sorprenent

Quan llegeixes TANTS llibres d'una mateixa autora, arriba un moment en què comences a pensar que ja la coneixes, que pots preveure què farà, que ja saps quin tipus de gir argumental vindrà, que com a lectora experimentada NO ET DEIXARÀS ENGANYAR.

I no, Cassandra Clare encara em sorprèn. I precisament perquè ja crec que la conec, cada vegada que aconsegueix sorprendre'm ho gaudeixo EL DOBLE, perquè jo estava convençuda que sabia què estava fent, i resulta que no.

5. És MOLT GENEROSA amb les seves lectores

Si segueixes Cassandra Clare a les xarxes socials o estàs pendent de les seves comunicacions amb el fandom, pots trobar constantment contingut relacionat amb els seus llibres: escenes extres, playlists, fanarts, petits spoilers dels llibres nous, i tota mena detalls que fan que continuïs connectada amb els seus universos i personatges.

I ella sembla entendre PERFECTAMENT una cosa: que quan les lectores estimem els personatges, no volem separar-nos-en. Volem saber què fan, volem saber què va passar després, volem més informació. Volem el punt de vista (pov) de l’altre personatge, o aquella escena que no era imprescindible per a la trama però que nosaltres NECESSITÀVEM. I Cassandra Clare sembla disposada a donar-nos moltes d'aquestes coses.

Fins i tot ha escrit llibres centrats especialment en determinats personatges o parelles perquè les lectores puguem passar més temps amb ells i descobrir més coses sobre les seves històries.

QUINA AUTORA FA AIXÒ? QUINA? Digueu-me si no és excepcional.

6. I una cosa més: normalment no mata els teus personatges preferits...

Això és una mica delicat. Perquè sí, hi ha morts. Però, en general, jo havia viscut els seus llibres amb una relativa tranquil·litat respecte als personatges principals. I ho agraïa. MOLT.

Fins que un dia... Bé, la primera vegada que em va matar algú realment important, em vaig emprenyar MOLT, perquè una cosa és pensar que una autora no acostuma a fer-te això, i una altra és descobrir que, quan decideix fer-ho... FA MOLT DE MAL. Així que tampoc us confieu del tot.

Per on començaria jo a llegir Cassandra Clare?

Si després de tot això algú sent curiositat per conèixer-la, jo recomanaria especialment començar per The Infernal Devices, la trilogia traduïda al castellà com a Cazadores de Sombras: Los Orígenes.

Són tres llibres: Ángel mecánico, Príncipe mecánico, Princesa mecánic.

I si us agraden els triangles amorosos... AQUESTA ÉS LA VOSTRA SAGA. The Infernal Devices és coneguda entre moltes lectores precisament pel seu triangle amorós, i jo només puc dir una cosa: HO CORROBORO.

Això sí: quan arribeu a Princesa mecánica, només us demano una cosa: veniu a buscar-me. I m'expliqueu si no us heu enamorat també de Cassandra Clare.

I ara... QUI SERÀ EL SEGÜENT?

Perquè aquesta entrada no vull que sigui només sobre mi i la meva obsessió actual amb Cassandra Clare. M'agradaria que fos el començament d'alguna cosa.

Segur que al nostre institut hi ha professors i professores que tenen una autora preferida, una saga que podrien rellegir infinitament o aquell llibre que sempre recomanen a tothom. I segur que vosaltres també en teniu.

Així que, si voleu saber quin és l'autor preferit d'algun professor o professora... DEMANEU-HO. Digueu-nos qui voleu que comparteixi les seves lectures preferides.

I si sou vosaltres qui voleu explicar-nos quin és aquell llibre que us ha canviat la vida, aquella saga de la qual no podeu deixar de parlar o aquell personatge que estimeu més del que probablement hauríeu d'admetre... aquest espai també és vostre. Perquè una biblioteca no és només un lloc ple de llibres, també és un lloc ple de persones que els llegeixen. I jo crec que hauríem de començar a explicar-nos una mica més quins llibres ens han fet ser lectores.

Susana Bujalance

Departament de Tecnologia

El club de lectura de professors de l’INS Vila-seca tanca la seva cinquena edició

El 2 de juny, el club de lectura de professors de l’INS Vila-seca posarà punt final a la seva cinquena edició, consolidant-se com una de les activitats culturals més enriquidores i esperades entre el professorat del centre.

Com cada curs, l’objectiu principal d’aquest club és apropar-nos a la literatura juvenil per conèixer de primera mà lectures que puguem recomanar, compartir i treballar amb el nostre alumnat. Llegir allò que també pot interessar als joves ens ajuda no només a descobrir noves històries i autors, sinó també a entendre millor els seus gustos, inquietuds i emocions lectores.

Durant aquest curs 2025-2026, les lectures escollides han estat ben variades i han donat peu a converses molt interessants, debats literaris i reflexions compartides. Els llibres llegits han estat:

Enemic meu, de Barry B. Longyear
Asesinato para principiantes, de Holly Jackson
L'ànima de l'emperador, de Brandon Sanderson
El llop, de Jean-Marc Rochette
Reyes de la montaña, de Daniel Hernández Chambers
Un estiu, de Clàudia Serra

Les trobades han estat molt gratificants. A més de parlar sobre literatura, han esdevingut espais de conversa, descoberta i intercanvi d’idees entre companys i companyes de diferents departaments. Compartir lectures ens ha permès crear vincles, descobrir nous punts de vista i reafirmar el valor de la lectura com a eina educativa i també personal.

Ara, amb aquesta cinquena edició que arriba al seu final, el balanç és molt positiu. El club de lectura continua creixent i despertant entusiasme entre el professorat, i ja esperem amb il·lusió poder estrenar una nova edició el proper curs amb noves històries, nous debats i moltes més pàgines per compartir.

Sara Morales i Josep Roig (Coordinadors del club de lectua)

Les Lletraferides tornen a Barcelona: un nou dia rodoredià ple de literatura i màgia

Dissabte 23 de maig, just dos mesos després de la nostra primera aventura literària, el grup de les Lletraferides va tornar a Barcelona amb una nova cita cultural marcada en vermell al calendari. Aquesta vegada, l’objectiu era visitar l’exposició Rodoreda, un bosc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una experiència immersiva i fascinant dedicada a l’univers literari de Mercè Rodoreda.

L’exposició ens va captivar des del primer moment. Entre textos, objectes, imatges i espais evocadors, vam poder endinsar-nos encara més en el món simbòlic i poètic de l’autora. Boscos, flors, silencis i personatges ens acompanyaven mentre descobríem noves lectures i interpretacions d’una escriptora que no deixa mai de sorprendre’ns.

Després de la visita, vam anar a dinar a un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat: Can Culleretes, tot un clàssic barceloní carregat d’història. Però el dinar no era només gastronòmic: també es va convertir en un improvisat i deliciós club de lectura sobre Mirall trencat. I és que Can Culleretes té una connexió molt especial amb la novel·la: és el lloc on la protagonista, Teresa Goday, va a menjar nata. Fidels a l’esperit rodoredià, nosaltres també la vam tastar… en forma de profiterols.

La tarda va continuar amb una altra de les nostres activitats preferides: perdre’ns entre llibreries. Aquesta vegada, però, amb una missió molt concreta: comprar llibres per a la biblioteca de l’institut. Vam tornar carregades d’una magnífica selecció de llibres il·lustrats i obres de coneixements que ben aviat podran gaudir alumnat i professorat.

Va ser un dia magnífic, literari i ple d’aquella màgia especial que tenen les històries compartides. Barcelona, els llibres i Rodoreda van tornar a regalar-nos una jornada inoblidable. I és que no hi ha dubte: la Rodoreda ens té completament fascinades!

Sara Morales

)

Foment de la lectura: Clubs de lectura a l’Institut Vila-seca. Curs 25-26

Des de la comissió de biblioteca s’han organitzat una sèrie de clubs de lectura al llarg del curs a tots els nivells, tant de la ESO com de BAT i PFI.

Les propostes han estat en diferents llengües i gèneres. El llibre ha estat proposat per les coordinadores i en alguns casos pels propis alumnes.

Amb 4t d’ESO hem llegit Siega, novel·la distòpica en castellà on la ciència ficció es barreja amb el misteri. L’alumnat va acollir la proposta amb entusiasme i van coincidir en què els hi havia agradat força. És una història que atrapa els joves lectors i per això la van llegir ràpid.

A 2n d’ESO han llegit La meva germana viu sobre la llar de foc, d’Annabel Pitcher, acompanyades de les professores Carme Troncho i Laura Ballesteros del departament de català. Han participat 14 alumnes amb opinions dispars envers una lectura que fa una exploració càlida i original sobre el dol.

En un registre ben diferent trobem Heura de Volker Schmitt, proposat per la Marta Armengol, professora de plàstica, per als alumnes de 1er ESO. Un còmic amb una eixerida protagonista que viu una sèrie d’aventures trepidants.

Fins i tot ens hem atrevit a fer una proposta en llengua anglesa, ni més ni menys que A Room of One’s Own de Virginia Woolf. La professora Eulàlia Busquets ha conduït aquest club amb els alumnes més agosarats de 1r BAT, tot un repte tant pel contingut del text com per la llengua.

Des de la comissió de biblioteca hem fet un gran esforç per organitzar tots aquests clubs de lectura perquè creiem que és essencial fomentar l’hàbit lector. L’alumnat que per iniciativa ha participat en aquests clubs ha tingut l’oportunitat no només de llegir, i per tant gaudir de la literatura, sinó que a més ha compartit aquesta experiència amb els seus companys, és a dir, ha pogut intercanviar opinions i escoltar diferents impressions sobre el llibre.

Pensem que aquesta experiència pot ser la porta d’entrada a altres experiències similars fora del centre i en els seus estudis posteriors.

Sara Antequera i Carmen Altabas

Una habitació pròpia de Virginia Woolf

Aquest curs, per primera vegada, a l’Institut Vila-Seca s’ha fet un Club de Lectura en anglès. No hauria de ser sorprenent, ja que llegir en anglès per algú que aprèn aquesta llengua estrangera hauria de ser quelcom ben normalitzat. Ara bé, és cert que potser el que resulta un xic més minoritari és llegir llibres; fer-ho per plaer, per curiositat i per interès.

L’obra que s’ha escollit és un clàssic: A Room of One’s Own de la Virgínia Woolf, el primer treball modernista sobre crítica feminista. És un assaig curt, poc més de cent pàgines, però llegir un assaig escrit en clau de ficció amb una narradora que no té nom, que podria ser qualsevol dona i que és un riu de pensaments i experiències és quelcom complex. Les idees i el vocabulari que trobem en el relat necessiten ser rellegides i porten temps i esforç. Però, un cop es connecta amb la veu de la narradora es recullen els fruits estètics i conceptuals d’una autora cabdal en la literatura anglesa i universal.

Una habitació pròpia es va escriure el 1928, tot just després que les dones obtinguessin el dret a votar al Regne Unit, i es va publicar l’any següent, quan hi va haver el crac borsari al món occidental. És fruit del període d’entreguerres, un moment de desil·lusió però de lluita social, especialment de reivindicació pels drets de les dones. Virginia Woolf denuncia les desigualtats que aquestes pateixen: no poden estudiar a la universitat, no poden guanyar diners ni tenir propietats. En definitiva, no tenen independència econòmica, ni llibertat per escollir i desenvolupar-se intel·lectualment. El llibre està ple de frases elaborades i impressionants com aquesta:

“La llibertat intel·lectual depèn de les coses materials. La poesia depèn de la llibertat intel·lectual.

I les dones sempre han estat pobres, no només durant dos-cents anys, sinó des de l’inici dels temps…”

Tenir una habitació pròpia és sinònim de tenir un espai-temps, diners, coneixements i llibertat per a poder escriure, pensar i crear literatura amb geni. Les estanteries de la narradora tenen espais buits on hi hauria d’haver les obres que les dones de generacions anteriors no van poder escriure. Els autors masculins han denigrat i desvaloritzat les dones perquè les consideraven intel·lectualment inferiors. Podeu imaginar què li hagués passat a la germana imaginària de William Shakespeare si hagués volgut ser escriptora? Què diria la Virgínia Woolf si visqués avui? Per sort, la veritat no és absoluta, les condicions socioculturals i econòmiques poden canviar i ho han fet. Tot i això, encara no tenim una igualtat prou consolidada per a poder ser escriptores, lliures i mestresses del nostre espai. La lluita continua i també es pot fer en la calma i el silenci d’una ploma que llisca sobre el paper per a donar lloc a la incandescència del geni.

Encara avui, les dones patim impediments i interrupcions, però hem de saltar els obstacles, i tot això no ens ha d’aturar. Us diria, llegiu, noies, llegiu! I escriviu allò que us succeeix per a poder consolidar una tradició i eixamplar un camí d’herba tendra que es pugui trepitjar amb fermesa.

Per a ser justes, caldria dir que tothom, homes i dones, de classe humil i acomodada, hauria de tenir dret a una habitació pròpia. Certament, sabem que la lluita de classes, la lluita contra la desigualtat i la pobresa, la lluita per tenir un sostre digne, un plat a taula, uns estudis… En definitiva: la lluita feminista -que és una lluita pels drets humans- no s’ha acabat encara. Si ens descuidem, en qualsevol moment podem fer un pas enrere i cal estar ben atentes, estudiar, treballar i defensar el nostre espai, els nostres drets i la possibilitat de fer escoltar la nostra veu sempre.

Les dificultats que comporta llegir aquest llibre, i més llegir-lo en anglès, poden esdevenir una metàfora de les pedres que podem trobar pel camí del nostre desenvolupament, del nostre creixement, de la nostra insistent lluita si som nascudes “dones, de classe baixa i nació oprimida”, tal com deia Maria-Mercè Marçal. Una triple condició que ens ha de fer rebels i fortes.

No puc acabar sense agrair a tot l’alumnat que ha participat en aquest Club de Lectura en anglès, ja que m’ha permès créixer i conèixer una mica més mentre compartíem l’experiència. Espero que, per a ells i elles, hagi estat un desafiament que els animi a continuar aprenent i els permeti reflexionar i crear, tot fent sentir la pròpia veu.

Eulàlia Busquets Lluch

Propers club de lectura (1r, 2n i 3r)

L’alumnat de l’Institut Vila-seca té una última oportunitat per compartir el plaer de la lectura abans d’acomiadar el curs. Lectors de 1r, 2n i 3r d’ESO estan preparant les seves lectures per compartir amb la resta de companys les inquietuds, pensaments i opinions sobre les novel·les proposades. El club genera un punt de trobada per analitzar els temes i personatges o contrarestar punts de vista dels mateixos, per relacionar-los amb la nostres pròpies experiències o simplement per crear un espai on poder intercanviar les sensacions que ens ha produït endinsar-nos en aquelles pàgines.

A continuació us presentem els tres clubs de lectura del mes de juny que tindran lloc a la biblioteca del nostre institut:

Mary John, Ana Pessoa. Se’ns presenta com una carta al amor d'infantesa i adolescència, escrit en primera persona, que ens trasllada a les places i carrers on estan present les emocions de viures el primer amor.
Una influencer muerta en París, Blue Jeans. El món d’Instagram i Tik Tok es barreja amb el thriller: un misteri per resoldre al món dels influencers a la ciutat de París, on els sospitosos no podran escapar dels focus i les catifes vermelles.
L'ànima de l’emperador, Brandon Sanderson. Si ets un fan del Sanderson coneixeràs els mons de màgia i ciència-ficció que dibuixa aquest autor, plens de personatges èpics i històries entrebancades, i si no, aquesta novel·la curta és una bona ocasió per endinsar-te de ple en l’èpica de les seves històries.

Tres novel·les molt diferents que et permetran descobrir noves històries i nous mons.

Amb quina t’atreveixes?

Comissió biblioteca

Marta Capilla

El pròxim club de lectura de 4t ESO

Data proposada: 11 de juny

Proposta de lectura : El palau de mitjanit de Carlos Ruiz Zafón

Correspon a un primers llibres del creador literari i reconegut arreu del món, Carlos Ruiz Rafón. L’obra forma part d’una sèrie de novel·les que va publicar al voltant de 1994 i entre les que destaquen: El príncipe de la Niebla, Las Luces de Septiembre i Marina.

El propi autor qualifica les obres com de novel·la juvenil, encara que reconeix que aquestes obres poden atraure lectors fins als 90 anys. Són històries de misteri i aventura amb personatges d’històries vitals que arriben a empatitzar amb cada lector.

El palau de mitjanit es desenvolupa als anys 30 a la ciutat de Calcuta, on una trama d’intriga connecta diferents personatges de procedència social diferent.

Els enigmes de la ciutat dels palaus es van descobrint atrapant al lector.

Comissió de biblioteca.

Carmen Altabas

Club de lectura 3r

El passat 30 de gener les professores Sara Morales i Esther Durán vam compartir amb els alumnes de 3r d’ESO les nostres impressions sobre el llibre Asesinato para principiantes de l’autora britànica Holly Jackson.

Us imagineu que heu de fer un treball de recerca per l’institut i decidiu que el vostre tema d’investigació serà resoldre un assassinat que va tenir lloc al vostre poble? Doncs això és el que decideix fer la Pippa, la protagonista d’aquesta novel·la d’intriga. I per què una adolescent hauria d’investigar un crim que ja es donava per resolt? Per demostrar que en Sal Singh no va ser qui va acabar amb la vida de l’Andie Bell.

Però… si tothom dóna per fet que el cas està tancat, què fa pensar a la Pippa que les peces no encaixen? Secrets, enigmes, persones que no són el que semblen… Això és el que trobareu a Asesinato para principiantes.

De fet, la paraula que més es va repetir al club de lectura va ser “misteri” i “secrets”. Tant les professores com les alumnes vam gaudir molt comentant la trama del llibre i els personatges que li donen vida. Tot i que vam ser un grup reduït, l’ambient va ser immillorable perquè tots estem units per una mateixa afició: la lectura. Per això, el temps va passar volant i quan ens vam adonar, ja era l’hora de marxar.

Ens ho vam passar molt bé, vam connectar molt entre nosaltres i vam compartir opinions, teories i moments divertits al voltant del llibre. Al cap i a la fi, compartir el plaer de la lectura amb altres persones és un regal, i això és precisament el que ens ofereix el club de lectura.

Des d’aquí, animem tothom que li agradi llegir a apuntar-se als nostres clubs. Són una oportunitat fantàstica per descobrir noves històries, conèixer altres lectors i viure la lectura d’una manera diferent.

I si us ha agradat Asesinato para principiantes, sempre podeu continuar amb la resta de la trilogia, tal com ja ha fet una de les alumnes participants del club!

Comissió de biblioteca