Tenir amigues amb els mateixos gustos lectors que tu i poder llegir els mateixos llibres alhora és, probablement, un petit privilegi. Poder acabar un capítol i enviar immediatament un missatge a algú dient "PERÒ HAS VIST EL QUE ACABA DE PASSAR?!" és una experiència meravellosa. Però moltes lectores no tenim aquesta sort.
De vegades ens enamorem de personatges, vivim aventures increïbles entre les pàgines d'un llibre i, quan tanquem la novel·la, ens quedem amb una necessitat enorme de parlar-ne amb algú, de comentar aquella escena, de discutir una decisió d'un personatge, de compartir una teoria, de preguntar-nos si algú més ha sentit exactament el mateix que nosaltres...
I és precisament per això que, quan la meva neboda em va recomanar Pagebound, se'm va obrir tot un món de possibilitats.
Vull deixar clar, abans de continuar, que aquest no és un article publicitari. No tinc cap relació amb l'aplicació ni ningú m'ha demanat que en parli. Simplement soc una lectora que ha descobert una eina que li està agradant molt i he pensat que, potser, podria interessar a alguna altra persona de la nostra comunitat lectora.
Parlar d'un llibre... mentre l'estàs llegint
La característica que, per a mi, fa especial Pagebound és molt senzilla: cada llibre té el seu propi fòrum.
Pots escriure comentaris, reaccions, teories o preguntes relacionades amb la lectura i indicar el punt del llibre en què et trobes. Les publicacions es poden ordenar segons el percentatge que portes llegit, de manera que pots compartir l'experiència amb altres persones sense haver d'arribar necessàriament al final del llibre. I aquí és on, personalment, he trobat la màgia. Perquè realment hi ha comunitat (de parla anglesa, cal dir, però això no és més que una gran oportunitat per practicar aquesta llengua).
Abans havia provat altres aplicacions de lectura i, tot i que també tenen moltes coses interessants, sovint tenia la sensació que només era possible trobar converses actives sobre els llibres que estaven de moda en aquell moment. En canvi, a Pagebound m'he trobat amb una cosa que feia temps que buscava: la possibilitat de parlar sobre llibres que potser jo estic descobrint ara mateix, però que algú altre va llegir fa anys. I això, per a una lectora, és meravellós, perquè els llibres no deixen d'existir quan passa la seva novetat editorial. Un llibre pot haver estat publicat fa deu, vint o cent anys i, tanmateix, algú pot estar-lo vivint per primera vegada avui.
Moltes funcions... però el fòrum és el meu preferit
Pagebound té moltes altres opcions que poden resultar interessants.
Es poden deixar valoracions i ressenyes, seguir altres lectores amb gustos similars, organitzar les lectures i participar en diferents activitats de la comunitat. També incorpora una certa gamificació: a mesura que participes i registres les teves lectures pots aconseguir punts i insígnies.
Una de les funcions més curioses són les Quests, que podríem traduir aproximadament com a missions o reptes lectors. Són reptes centrats en determinats temes, gèneres o universos literaris, que permeten descobrir lectures noves, compartir l'experiència amb altres participants i aconseguir insígnies relacionades amb els teus gustos lectors.
Tot això està molt bé i segurament cada persona trobarà les seves funcions preferides. Però, per a mi, el gran punt fort de Pagebound continua sent un altre: poder parlar de llibres. Poder acabar un capítol i entrar al fòrum per comprovar si algú més està igual de sorprès que tu, poder escriure una teoria absurda sobre el que creus que passarà, poder descobrir que aquella escena que t'ha deixat pensant durant dies també ha afectat profundament una altra persona. En definitiva: poder llegir acompanyada, encara que ningú del teu entorn estigui llegint el mateix llibre.
I jo continuo utilitzant StoryGraph
Això sí: descobrir Pagebound no ha significat abandonar les altres eines.
Personalment, encara utilitzo StoryGraph, perquè té una funció que considero especialment útil: ajudar-me a descobrir i ordenar les lectures relacionades amb una mateixa sèrie o univers.
En una ocasió, per exemple, a la biblioteca només tenien els tres llibres principals d'una sèrie. Gràcies a investigar la sèrie a través de StoryGraph, vaig descobrir que existia un quart llibre que no havia estat traduït, així com diversos relats curts oficials relacionats amb aquell univers. I això és una cosa que m'encanta: descobrir que encara queda més món per explorar.
Per a mi, les dues aplicacions cobreixen necessitats diferents. Una m'ajuda especialment a organitzar i investigar les meves lectures; l'altra m'ha permès trobar allò que, de vegades, més trobo a faltar quan llegeixo: algú amb qui comentar-les.
Un últim racó per a les persones que s'enamoren dels universos ficticis
I, ja que estem compartint descobriments entre lectores, no puc acabar aquest article sense mencionar Fandom.
Fandom és una enorme xarxa de wikis dedicats a tota mena de comunitats i universos de ficció. Allà podeu trobar, segons l'univers, informació sobre personatges, cronologies, llocs, objectes i infinitat de detalls que poden resultar fascinants quan acabes una història i encara no vols marxar-ne. En alguns universos també s'hi pot trobar informació sobre relats curts, històries complementàries o altres continguts oficials relacionats amb l'obra.
I si algú més ho prova...
No sé si Pagebound agradarà a tothom tant com m'està agradant a mi. Potser hi ha persones que prefereixen llegir en solitud i tancar el llibre sense necessitat de comentar cada teoria que els passa pel cap. I està perfectament bé!
Però si ets d'aquelles persones que, després de llegir una escena increïble, necessita desesperadament trobar algú i dir-li "Necessito parlar d'això", potser Pagebound és un lloc que val la pena explorar.
I si algú del nostre institut s'anima a provar-la i acaba enamorant-se també d'aquest racó de la comunitat lectora, espero que algun dia ens trobem comentant el mateix llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada