Cassandra Clare: com vaig acabar tenint una autora preferida

Per primera vegada en la meva vida lectora, tinc una autora preferida.

Això pot semblar una cosa molt normal, però per a mi no ho és gens. Fins ara, quan llegia un llibre, pensava en els autors i les autores només puntualment. I, sincerament, moltes vegades era per queixar-me d'ells.  Normalment, quan una història m'agradava, pensava en altres coses: en el gènere, en els personatges, en la trama, en aquell gir argumental que m'havia deixat amb la boca oberta... Però no acostumava a acabar un llibre pensant: "Necessito llegir TOT el que hagi escrit aquesta persona".

Fins que vaig llegir Cassandra Clare. Concretament, els seus llibres de l'univers Shadowhunters. I llavors va passar una cosa nova: no podia deixar de pensar EN ELLA com a autora.

Tanta és la fascinació que m'ha despertat que he necessitat compartir-la amb vosaltres al blog de la biblioteca. 

I, per cert, aprofito per recordar-vos una cosa importantíssima: aquest blog també és el vostre espai. Si algun dia voleu compartir un llibre, una saga, un autor o autora, o qualsevol obsessió literària que tingueu, només ho heu de dir. Però avui em toca parlar de la meva.


Per què m'he enamorat de Cassandra Clare?

Us faré una llista. Perquè necessito treure tot això de dins.

1. ELS SEUS EPÍLEGS

A la majoria de llibres trobo moltíssim a faltar un epíleg satisfactori. De vegades no n'hi ha. Altres vegades n'hi ha un, però dura tres pàgines i tu penses: PERÒ JA ESTÀ?

Després de passar centenars de pàgines convivint amb uns personatges, jo NECESSITO saber què passa després. Necessito acomiadar-me'n correctament. Necessito veure que les coses continuen. Doncs bé: la Cassie ho sap.

Els seus epílegs són UNA DELÍCIA. Llargs, generosos i absolutament satisfactoris. I especialment quan es tracta d'un llibre que tanca una saga.

Si heu arribat al final d'una història estimant els personatges, Cassandra Clare no sembla tenir cap pressa per expulsar-vos del seu món. I jo li ho agraeixo profundament.

2. Et dona les escenes que necessites... abans que tu mateixa sàpigues que les necessites

Quan hi ha molts personatges, Cassandra Clare escriu petites escenes en què tenen l'oportunitat de parlar entre ells en privat. Personatges que potser normalment només veiem interactuant dins del grup tenen, de sobte, EL SEU MOMENT.

I sincerament: són escenes que les lectores necessitem. Potser abans no érem conscients que les necessitàvem, però quan una autora et dona aquell moment concret entre dos personatges i penses: "OH. Necessitava EXACTAMENT AIXÒ." I t'adones que sí, que era necessari, que feia falta. I ella sembla saber-ho.

3. Si et planteja una pregunta, et donarà la resposta

Durant la lectura poden aparèixer misteris, preguntes i coses que et fan pensar: "Però per què ha passat això?", "Què significa?", "QUAN M'EXPLICARAN QUÈ ESTÀ PASSANT?". I jo, com a lectora que ha patit amb altres autors i autores, sempre tinc una mica de por, perquè hi ha escriptors que et plantegen una pregunta interessantíssima...i DESPRÉS SE N'OBLIDEN, o no te la responen mai, o l'explicació arriba i no té res a veure amb el que t'havien fet pensar.

AMB LA CASSIE, NO. La meva experiència és que, quan et planteja alguna cosa, acaba encaixant. Les peces van apareixent i les preguntes obtenen resposta. I creieu-me: després d'haver llegit autors que deixen misteris abandonats pel camí, això s'agraeix moltíssim.

4. Encara em continua sorprenent

Quan llegeixes TANTS llibres d'una mateixa autora, arriba un moment en què comences a pensar que ja la coneixes, que pots preveure què farà, que ja saps quin tipus de gir argumental vindrà, que com a lectora experimentada NO ET DEIXARÀS ENGANYAR.

I no, Cassandra Clare encara em sorprèn. I precisament perquè ja crec que la conec, cada vegada que aconsegueix sorprendre'm ho gaudeixo EL DOBLE, perquè jo estava convençuda que sabia què estava fent, i resulta que no.

5. És MOLT GENEROSA amb les seves lectores

Si segueixes Cassandra Clare a les xarxes socials o estàs pendent de les seves comunicacions amb el fandom, pots trobar constantment contingut relacionat amb els seus llibres: escenes extres, playlists, fanarts, petits spoilers dels llibres nous, i tota mena detalls que fan que continuïs connectada amb els seus universos i personatges.

I ella sembla entendre PERFECTAMENT una cosa: que quan les lectores estimem els personatges, no volem separar-nos-en. Volem saber què fan, volem saber què va passar després, volem més informació. Volem el punt de vista (pov) de l’altre personatge, o aquella escena que no era imprescindible per a la trama però que nosaltres NECESSITÀVEM. I Cassandra Clare sembla disposada a donar-nos moltes d'aquestes coses.

Fins i tot ha escrit llibres centrats especialment en determinats personatges o parelles perquè les lectores puguem passar més temps amb ells i descobrir més coses sobre les seves històries.

QUINA AUTORA FA AIXÒ? QUINA? Digueu-me si no és excepcional.

6. I una cosa més: normalment no mata els teus personatges preferits...

Això és una mica delicat. Perquè sí, hi ha morts. Però, en general, jo havia viscut els seus llibres amb una relativa tranquil·litat respecte als personatges principals. I ho agraïa. MOLT.

Fins que un dia... Bé, la primera vegada que em va matar algú realment important, em vaig emprenyar MOLT, perquè una cosa és pensar que una autora no acostuma a fer-te això, i una altra és descobrir que, quan decideix fer-ho... FA MOLT DE MAL. Així que tampoc us confieu del tot.


Per on començaria jo a llegir Cassandra Clare?

Si després de tot això algú sent curiositat per conèixer-la, jo recomanaria especialment començar per The Infernal Devices, la trilogia traduïda al castellà com a Cazadores de Sombras: Los Orígenes.

Són tres llibres: Ángel mecánico, Príncipe mecánico, Princesa mecánic.

I si us agraden els triangles amorosos... AQUESTA ÉS LA VOSTRA SAGA. The Infernal Devices és coneguda entre moltes lectores precisament pel seu triangle amorós, i jo només puc dir una cosa: HO CORROBORO.

Això sí: quan arribeu a Princesa mecánica, només us demano una cosa: veniu a buscar-me. I m'expliqueu si no us heu enamorat també de Cassandra Clare.


I ara... QUI SERÀ EL SEGÜENT?

Perquè aquesta entrada no vull que sigui només sobre mi i la meva obsessió actual amb Cassandra Clare. M'agradaria que fos el començament d'alguna cosa.

Segur que al nostre institut hi ha professors i professores que tenen una autora preferida, una saga que podrien rellegir infinitament o aquell llibre que sempre recomanen a tothom. I segur que vosaltres també en teniu.

Així que, si voleu saber quin és l'autor preferit d'algun professor o professora... DEMANEU-HO. Digueu-nos qui voleu que comparteixi les seves lectures preferides.

I si sou vosaltres qui voleu explicar-nos quin és aquell llibre que us ha canviat la vida, aquella saga de la qual no podeu deixar de parlar o aquell personatge que estimeu més del que probablement hauríeu d'admetre... aquest espai també és vostre. Perquè una biblioteca no és només un lloc ple de llibres, també és un lloc ple de persones que els llegeixen. I jo crec que hauríem de començar a explicar-nos una mica més quins llibres ens han fet ser lectores.


Susana Bujalance
Departament de Tecnologia



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada