Aquesta novel·la és obra d’un psiquiatra d’origen nigerià, llicenciat en antropologia social. Escriptor a jornada partida d’històries de ficció especulativa.
Amb aquesta narració l’autor va iniciar la primera part d’una trilogia que culminaria quatre anys més tard. La segona part: The Survival of Molly Southbourne (2019). La tercera: The Legacy of Molly Southbourne (2022). L’obra va ser reconeguda per la Societat Africana de Ficció Especulativa amb el Premi NOMMO a la milor novela, l’any 2017.
S’estructura en un argument construït saltant en el temps: un flashback iniciarà la història i d’altres s’aniran intercalant durant la resta de la història, fins que el passat i el present es fusionin.
Distòpia, ciència-ficció, acció terrorífica, angoixa... van entreteixint una història addictiva. Tecno-ciència, crítica social, pinzellades psicològiques constants indagant en aspectes foscos del comportament humà. També una crítica global a la civilització humana (“ guerra, pau, recursos, assentament”). Estarem immersos en alguns moments en una sensació confusa, desorientada per la història tan inusual que viurem. De lectura àgil i accessible, és molt recomanable per a un lector juvenil. En aquest sentit la història gira en molts moments en una temàtica psicològica d’interrogació per la pròpia identitat, problemàtica molt intensa en els anys adolescents i juvenils de la vida de les persones.
En entrevista a El Mundo (27/9/2019)*, amb motiu de l’èxit de la seva obra Rosalera, premiada com a millor novel·la al Regne Unit al 2019, afirma que està còmode amb l’etiqueta d’ “afrofuturisme” aplicada a les seves històries. Revela interessants dades sobre el seu treball literari: utilitza tècniques mèdiques per alimentar els seus llibres i l’interessa permanentment la ment humana i la lluita constant contra sensacions fortíssimes que no ens permeten centrar-nos. Diu estar molt preocupat pel control del poder sobre les persones. Afirma que confia en un futur no especialment violent, doncs creu que la natura humana és cada cop menys violenta. Però si està inquiet per un futur imprevisible i en el qual s’intensificarà la vigilància sobre l’individu.
José Luis Martín Espés
Torredembarra, 28 de maig del 2024
*(enllaç de l’entrevista: el mundo.es/papel/cultura/2019/09/27/5d8a37a1fc6c838d398b4644.html )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada