Un far a la fi del món de Gerard Guix

Novel·la juvenil que segueix la història del Max, un nano adolescent que ha de marxar de la seva ciutat per mudar-se a una illa petita i remota degut a un canvi de feina del pare, encarregat de restaura-hi un far abandonat. El rebuig inicial es va transformant cap a un enamorament amb l'indret, sobretot degut a la coneixença de l'Àlex, un noi natural de l'illa que li farà descobrir-ne els paisatges i secrets.


Pros
Guanyadora del Premi Joaquim Ruyra, la història pot engrescar fàcilment joves de 12-14 anys: una portada atraient, un enamorament cuinat a foc lent, conflictes familiars, l'adaptació a un nou lloc... així com un lèxic assequible i ritme molt pautat amb capítols brevíssims.

Contres
Tanmateix, i malgrat que la novel·la esbossa -sense aprofundir- temes com els complexes corporals, els perills de l'especulació urbanística o la immigració, deixa una certa sensació d'oporunitat perduda. Al protagonista li falta nervi, cosa trobar-li una evolució o un creixement. Les subtrames resten sovint un pèl descafeïnades (Bilal, pare de l'Àlex) i el final dóna la sensació de precipitat.

Tot i que és d'agraïr que la descoberta de la sexualitat entre dos nois no és el conflicte de la història, sí que sobta que la sexualitat en sí, la pulsió eròtica, estigui tan absent.

Curs aconsellat: 2n d'ESO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada